IBEX 35
24/10 (10289): els 10328 estan esdevenint una important resistència. Els dos darrers dies el futur ha arribat a màxims intradia de 10304 i 10314. Ahir dèiem que la lateralitat era l’escenari més probable, amb probabilitats alcistes en el curt i baixistes a llarg. Ara tenim als estocàstics diaris molt “sobrecomprats” (senyal baixista), el RSI és neutral i el MACD no acaba de decantar-se per les pujades. En els indicadors setmanals tenim positius als estocàstics i al RSI però la senyal del MACD està en situació molt perillosa. Els mensuals no han canviat. Les probabilitats apunten, com a mínim, a la lateralitat, pendents de la senyal del MACD setmanal que podria decantar cap a pèrdues importants. 

BOVESPA 

24/10 (53040): ahir va aguantar bé el sòl mencionat (51287) amb un mínim en 50420 (-1,7%) tancant a 51275. Analitzant el volum mitjançant les entrades horàries en la vela en què tocà els mínims és on va augmentar considerablement (el triple) el volum: la lectura és que el “mercat creu” en la fortalesa del canal lateral. Ahir es mencionava la necessitat de saber el trencament o no del sòl que a tancament d’ahir es va confirmar com “segur”. Hi havia tres factors que donaven probabilitats alcistes “MACD mensual, indicadors diaris en “sobrevenda” i vela estadísticament desacostumada”, aquests es confirmen avui i hem d’afegir-hi els estocàstics i RSI diaris i els estocàstics setmanals, fent que les probabilitats per dilluns siguin les alces.

Parlant en termes polítics: com afectarà a les borses el resultat de les eleccions? La major part dels medis estan d’acord en què una victòria de la continuïtat no és la preferida pels mercats, per tant és de suposar que aquest resultat faria caure les borses. Si girem l’argument i amb probabilitats alcistes en el índex pel dilluns la conseqüència és una victòria del candidat. Si acaba succeint que guanya la presidenta, com afirmen les darreres enquestes, i la borsa puja tornarà a ser una nova constatació de la fal·làcia de l’argument al qual els mateixos mitjans continuaran donant l’acostumada “revolta” explicativa.